El joc, alguna cosa més que diversió.

Podem definir el joc com una activitat física, mental, sensoriomotriu, espontània i lliure que provoca plaer i alegria, amb finalitat en sí mateixa.

És fonamental per al desenvolupament, en tots els àmbits de l’infant, ja que mitjançant el joc aquest descobreix, inventa, investiga, crea..

Per tant podem concloure que el joc és una activitat necessària per als éssers humans i de gran importància en l'àmbit social, ja que permet practicar algunes conductes socials; alhora és una eina útil per adquirir i desenvolupar capacitats intel·lectuals, motores o afectives. Aquesta activitat s'ha de fer de gust, sense cap mena d'obligació i amb el temps i l'espai necessaris.

divendres, 28 de setembre del 2012

LES PRIMERES TEORIES DEL JOC

Un dels primers autors que va escriure sobre el joc va ser PLATÓ (488-387 a.C.) el qual va reconèixer el valor pràctic que tenia dins del procés d’instrucció i a la vegada la preparació per a la vida adulta de l’infant.





El seu antecesor ARISTÒTIL (384-322 a.C.) tracta el tema del joc d’una manera semblant al seu mestre, Plató. Tot i que aquest afegeix un nou element a la seva utilitat, el caràcter terapèutic del joc.



Finalment apareix la imatge de QUINTILIÀ (30-95 d.C.) que segueix els seus antecessors, Aristòtil i Plató. És el primer autor que considera el joc com un element motivador.


Publicat per a

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)