De mica en mica, el joc individualitzat va deixant de ser
solitari i l’Infant va gaudint delfet d’estar a prop dels altres. D’aquest joc
paral·el anirà sorgint l’interès per l’acció de l’altre i intentara participar-hi.
Respondre a les necessitats de joc vol dir preveure-ho en l’organització de
tots els recursos: els espais i el temps primordial per jugar, materials específics
i no específics, personal que sap acompanyar el joc, etc. L’actitud de l’adult
serà fonamental per assegurar el gaudi i l’avenç de l’infant en el joc. A més,
aquestsrecursos han de procurar donar resposta als diferents tipus de jocs
propis de l’edat:manipulatius, motrius, presimbòlics, de caire popular, simbòlic
incipient, etc. El joc simbòlic reprodueix el món on vivim i aií esdevé un
element prioritari en la reproduccó de les relacions socials basades en la
distribució d’activitats i comportaments en funciódel gènere, per la qual cosa
el paper del personal educador serà fonamental per vetllar perquè la
distribució de joguines i la participació en els jocs fomentin relacions més igualitàries
allunyades de la reproducció d’estereotips i rols de gènere.
El joc, alguna cosa més que diversió.
Podem definir el joc com una activitat física, mental, sensoriomotriu, espontània i lliure que provoca plaer i alegria, amb finalitat en sí mateixa.
És fonamental per al desenvolupament, en tots els àmbits de l’infant, ja que mitjançant el joc aquest descobreix, inventa, investiga, crea..
Per tant podem concloure que el joc és una activitat necessària per als éssers humans i de gran importància en l'àmbit social, ja que permet practicar algunes conductes socials; alhora és una eina útil per adquirir i desenvolupar capacitats intel·lectuals, motores o afectives. Aquesta activitat s'ha de fer de gust, sense cap mena d'obligació i amb el temps i l'espai necessaris.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada