De mica en mica, el joc individualitzat va deixant de ser
solitari i l’Infant va gaudint delfet d’estar a prop dels altres. D’aquest joc
paral·el anirà sorgint l’interès per l’acció de l’altre i intentara participar-hi.
Respondre a les necessitats de joc vol dir preveure-ho en l’organització de
tots els recursos: els espais i el temps primordial per jugar, materials específics
i no específics, personal que sap acompanyar el joc, etc. L’actitud de l’adult
serà fonamental per assegurar el gaudi i l’avenç de l’infant en el joc. A més,
aquestsrecursos han de procurar donar resposta als diferents tipus de jocs
propis de l’edat:manipulatius, motrius, presimbòlics, de caire popular, simbòlic
incipient, etc. El joc simbòlic reprodueix el món on vivim i aií esdevé un
element prioritari en la reproduccó de les relacions socials basades en la
distribució d’activitats i comportaments en funciódel gènere, per la qual cosa
el paper del personal educador serà fonamental per vetllar perquè la
distribució de joguines i la participació en els jocs fomentin relacions més igualitàries
allunyades de la reproducció d’estereotips i rols de gènere.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada