" El joc no és el tret predominant a la infància, sinó un factor bàsic en el desenvolupament i és mitjançant l'activitat lúdica que els infants progressen en el desenvolupament" Vygotski.
El joc, alguna cosa més que diversió.
Podem definir el joc com una activitat física, mental, sensoriomotriu, espontània i lliure que provoca plaer i alegria, amb finalitat en sí mateixa.
És fonamental per al desenvolupament, en tots els àmbits de l’infant, ja que mitjançant el joc aquest descobreix, inventa, investiga, crea..
Per tant podem concloure que el joc és una activitat necessària per als éssers humans i de gran importància en l'àmbit social, ja que permet practicar algunes conductes socials; alhora és una eina útil per adquirir i desenvolupar capacitats intel·lectuals, motores o afectives. Aquesta activitat s'ha de fer de gust, sense cap mena d'obligació i amb el temps i l'espai necessaris.
divendres, 28 de setembre del 2012
LA IMPORTANCIA DEL JUEGO EN EL DESARROLLO INFANTIL
" El joc no és el tret predominant a la infància, sinó un factor bàsic en el desenvolupament i és mitjançant l'activitat lúdica que els infants progressen en el desenvolupament" Vygotski.
CARACTERÍSTIQUES DEL JOC
- Activitat pròpia de la infància: implica l'acció i la participació activa.
- És una forma d’interactuar amb la realitat.
- Finalitat en sí mateix. No l’interessa el resultat.
- Activitat seriosa per l’infant: jugar és una activitat “seriosa”.
- És agradable, plaent. Provoca sensació de benestar.
- És atractiu.
- Espontani.
- Lliure.
- Pot ser diferent per a cada infant.
- Afavoreix l’aprenentatge.
- Desenvolupa les capacitats sensoriomotrius, cognitives, emocionals i socials.
- Evoluciona amb el desenvolupament de l’infant.
- Pot tenir funció catàrtica, el joc és ficció.
- El material no és indispensable.

LES PRIMERES TEORIES DEL JOC
Un dels primers autors que va escriure sobre el joc va
ser PLATÓ (488-387 a.C.) el qual va reconèixer el valor pràctic que tenia dins del
procés d’instrucció i a la vegada la preparació per a la vida adulta de l’infant.
El seu antecesor ARISTÒTIL (384-322 a.C.) tracta el tema
del joc d’una manera semblant al seu mestre, Plató. Tot i que aquest afegeix un
nou element a la seva utilitat, el caràcter terapèutic del joc.
Finalment apareix la imatge de QUINTILIÀ (30-95 d.C.) que
segueix els seus antecessors, Aristòtil i Plató. És el primer autor que
considera el joc com un element motivador.
DECRET 101/2010, de 3 d’agost, d’ordenació dels ensenyaments del primer cicle de l’educació infantil.
De mica en mica, el joc individualitzat va deixant de ser
solitari i l’Infant va gaudint delfet d’estar a prop dels altres. D’aquest joc
paral·el anirà sorgint l’interès per l’acció de l’altre i intentara participar-hi.
Respondre a les necessitats de joc vol dir preveure-ho en l’organització de
tots els recursos: els espais i el temps primordial per jugar, materials específics
i no específics, personal que sap acompanyar el joc, etc. L’actitud de l’adult
serà fonamental per assegurar el gaudi i l’avenç de l’infant en el joc. A més,
aquestsrecursos han de procurar donar resposta als diferents tipus de jocs
propis de l’edat:manipulatius, motrius, presimbòlics, de caire popular, simbòlic
incipient, etc. El joc simbòlic reprodueix el món on vivim i aií esdevé un
element prioritari en la reproduccó de les relacions socials basades en la
distribució d’activitats i comportaments en funciódel gènere, per la qual cosa
el paper del personal educador serà fonamental per vetllar perquè la
distribució de joguines i la participació en els jocs fomentin relacions més igualitàries
allunyades de la reproducció d’estereotips i rols de gènere.
“Article 7” de la Declaració dels Drets de l’Infant
“L’infant ha de gaudir plenament de jocs irecreacions,
els quals han d’estar orientats a les finalitats que persegueix l’educació;
lasocietat i les autoritats públiques s’esforçarana promoure la satisfacció
d’aquest dret”
Subscriure's a:
Missatges (Atom)